ADÈU!

DESEMBRE

30 2010

Adéu!

Bé, ha arribat l’hora dels adéus, com diu la cançó.

Quan va començar el trimestre i ens vas demanar que havíem de fer un bloc personal on calia escriure habitualment les activitats de la classe de COED, vaig pensar que no ho sabria fer massa bé, que no sabria què posar ni com posar-ho, que no trobaria mai el moment de seure davant l’ordinador i fer el comentari corresponent.

Ara que només falten unes hores per a tancar l’any i el termini que ens vas donar per a finalitzar el bloc, me n’adono que millor o pitjor (això caldrà que ho jutgis tu) he aconseguit acabar-lo. He de dir que no em va costar massa entendre el funcionament teòric del bloc. És a dir, com introduir les entrades, com corregir-les, com insertar-hi imatges i vídeos, etc. El que sí em va costar molt va ser agafar l’hàbit de fer les entrades, sintetitzar en poques paraules les diferents activitats que fèiem a les classes, trobar l’expressió adient en cada moment, fer les reflexions de cada tema ...

Però saps què? Que justament aquests aspectes que em costaven són justament els que ara agraeixo. Potser, no ho sé, sóc una mica més ordenat en el meu treball personal, reflexiono més sobre allò que faig i em passa, intento pensar més les coses abans de dir-les...

Per això, malgrat que quan ens vas dir que havíem de fer el bloc vaig remugar una mica interiorment, ara veig que ha estat una eina molt interessant com a estudiant d’Educació Primària i que qui sap si en el futur també podré utilitzar quan ja sigui mestre i vagi anotant el meu dia a dia amb els nens i nenes de l’escola.

Quan he anat repassant i corregint una mica les entrades aquests dies de vacances de Nadal, he vist que algunes entrades m’han agradat més que d’altres i llavors he recordat que potser algunes les vaig fer una mica a corre-cuita. La vida de l’estudiant és així! A l’hora de triar-ne un parell, com ens demanaves, he fet la següent tria:

1.- Territori: La Catalunya interior a través de les poblacions de Tortosa i           Agramunt

http://lluissantamariacosta.blogspot.com/search/label/COED

        2.-  Adéu!

            http://lluissantamariacosta.blogspot.com/2010/12/adeu.html
        
        3.- Qui ets tu?  

          http://lluissantamariacosta.blogspot.com/search/label/COED?updated-max=2010-11-23T23%3A35%3A00%2B01%3A00&max-results=20

La raó d’haver escollit les dues últimes entrades ha estat molt senzilla, crec que són les que més m’agraden. La de territori perquè va ser una activitat que em va agradar molt i crec que vaig saber-ho reflectir  prou bé al bloc.

I l’última doncs, per això, perquè és l’última, he tingut molt temps per a escriure-la i corregir-me-la fins arribar a dir el que realment volia dir.

Abans de dir adéu i tancar el bloc, hauria de incloure un petit capítol d’agraïments. Així que moltes gràcies a tu, Imma, per tot el que m’has ensenyat, que no ha estat poc. Gràcies als meus companys i companyes de classe que sempre m’han ajudat quan ho he necessitat i gràcies a la meva família, pel seu suport incondicional (moltes vegades els feia llegir el bloc i els demanava que m’ajudessin), i ja està. Ara sí. Adéu i fins aviat.
     

VALORACIÓ TAULES RODONES

DESEMBRE

30 2010

Ja hem finalitzat una altra activitat, les taules rodones!

Cada dimarts, desprès de les recitacions, tres o quatre taules rodones exposaven el seu treball. Cada grup, compòs per quatre o cinc membres, sortia davant del públic per exposar-nos el seu tema. Hi ha hagut molts temes: Les corrides de toros, els videojocs, l'autoritat del mestre, els uniformes a l'escola...

Ha estat un treball amè de fer, ja que al treballar-lo amb grup i posar rols, entre els membre de la taula, no ha estat un treball gens feixuc ni de fer ni de realitzar. Dic de realitzar, perquè quan surts davant el públic amb grup, sembla que no et faci tan de respecte com quan surts sol, en el cas de la recitació.

Amb aquesta activitat també hem après a argumentar i a defensar una postura, hem après a treballar cooperativament amb grup, a parlar davant el públic...

La valoració de les taules rodones és la següent (valoració del meu grup compòs per Oriol Carbonell, Jordi Costa, Arnau Floristán, Hasari Lafuente i Lluís Santamaria):

Podríem dir que per ser la primera vegada en que molts de nosaltres participàvem en primera persona en una taula rodona, no va estar del tot malament. En general, tots els companys ens vam preparar bé els arguments i vam poder assolir els objectius plantejats.

Després d’uns nervis agònics tan per part de la gent del públic com dels propis tertulians, finalment l'ambient es va calmar. Realment van haver-hi tantes taules rodones com gustos: des dels bous, fins a la inserció dels delinqüents a l’escola, i fins i tot un tema tant polèmic com és el tabac Aquesta varietat de temes va donar la oportunitat als propis oradors d'adoptar diversos rols, i va permetre al public participar, en molts casos efusivament, al final de cada taula rodona.

Pel que fa als components de les taules rodones, molts dels quals representaven papers i oficis diferents, com ara psicòlegs, professors/es, capellans, presidents d'Associacions, etc., la majoria d’ells van parlar d’una manera clara i concisa i molt fidels al seu paper. S’havien estructurat molt bé els arguments que aportaria cada membre, i una bona rèplica per si fos el cas que una pregunta malintencionada li trenqués el seu primer argument.                 

Parlem-ne, llavors, d'aspectes més pràctics a l'hora d'exposar les taules.

Tots els grups van deixar palès que darrere de les taules rodones hi havia una gran preparació, organitzant-se correctament els torns de paraula, portant algun que altre material de suport (podríem dir més aviat algun instrument o objecte per millorar la imatge de la presentació, com ara: gots de plàstic, castellets amb els noms dels membres de cada grup, o melodies introductòries), i aportant dades verídiques i realment interessants per tal de donar credibilitat a tot allò que deien.

Tant el públic com els tertulians varen respectar, en absolutament totes les taules rodones, el paper del moderador, però algunes vegades les respostes per part dels propis tertulians cap al públic no varen ser del tot concises degut a que més d'una vegada aquests es van trepitjar els uns als altres (sobretot en algunes preguntes una mica fora de lloc) en les seves intervencions.

En general totes les taules rodones van emprar un registre adequat de la llengua catalana. Amb bona expressió, cadascun, es va saber implicar en el seu rol per adequar-se més a la realitat. Pel que fa a la pronúncia, la velocitat a l'hora de parlar, les pauses marcades, i l'entonació, en general tothom ho va fer correctament. Voldríem destacar, però, algunes que ens van cridar l'atenció positivament, com la taula de l'avortament (format per en Jordi Berenguer, la Margarida Panadès, la Susanna Peidro, l'Anna Pleguezuelos i l'Adara Puig-Serra), on van emprar un llenguatge molt ric en la llengua, i on la xerrada va ser molt dinàmica. També la taula de la religió com a assignatura obligatòria (format per en Javier López, en Jordi Paloma, en Daniel Torrejon, en Jordi Virgili i l'Oriol López).

La majoria de gent es va saber expressar molt bé amb el llenguatge no verbal. Van saber expressar molt bé els gestos, intencions i idees que volien transmetre. Tot i així algunes persones, a l’hora de parlar i pronunciar les paraules, anaven massa ràpid i no les gesticulaven bé. Potser pels nervis.

També hi ha hagut aportacions molt interessants, com ara la formulació de preguntes a l’aire, deixar les cartes sobre la taula... per a que d’aquesta manera, el públic s’ho mire des del punt de vista que cregui convenient.

Per últim, ens agradaria parlar una mica de la nostra taula rodona: els uniformes a les escoles. Com la resta de taules rodones, cadascun ha hagut d'escollir un rol per interpretar. En la majoria de casos, el rol escollit no ha sigut el que compartim en realitat, i això ens ha condicionat a l'hora d'actuar, cohibint-nos una mica al expressar una opinió que potser no compartim realment.

Encara així, creiem que el resultat ha estat prou decent. Aquest resultat, però, podria ser encara millor (com tot).

Com a reflexió final, ens agradaria dir que el resultat de les taules rodones ha estat molt positiu, fins i tot més, en molts casos, del que cabia esperar en un principi, ja que tots els grups han realitzat unes exposicions molt complertes, variades, contrastades... en les que han deixat ben clar que estan molt preparats per a exercir com a futurs oradors. Els temes tractats han estat realment interessants i ens han aportat molts coneixements nous i ganes de saber-ne més.

TERRITORI: LA CATALUNYA INTERIOR A TRAVÉS DE LES POBLACIONS DE TORTOSA I AGRAMUNT.

DESEMBRE

15 2010

Semblava que no havia d’arribar mai, però finalment va arribar el nostre dia d’exposició del treball de territori.

La Maria i jo estàvem una mica nerviosos, com sol passar sempre que has de parlar davant els companys i companyes de la classe, però també he de dir que teníem la seguretat de que tot aniria bé. Ens havíem “currat” el treball a consciència. Ens havíem reunit diverses vegades, havíem elaborat el guió, havíem assajat la nostra posada en escena... En definitiva, havíem intentat lligar tots els fils per a que l’exposició fos amena i interessant. A més, havíem preparat una sorpresa gastronòmica que segur agradaria tothom.

Jo sóc de Tortosa, la capital de la comarca del Baix Ebre i la futura capital de la Vegueria de les Terres de l’Ebre (bé, si és que finalment hi ha vegueries). És una ciutat d’interior de l’anomenada Catalunya sud

La Maria és d’un poble que es diu Agramunt. També és d’interior i és situat a les Terres de Ponent de Catalunya.

Tant ella com jo podríem estar parlant hores i hores dels nostres pobles, però com que només disposàvem de sis minuts per a presentar-los, vam escollir dues qüestions que serien prou interessants:

     La gastronomia

   La veu del poble

És evident que la gastronomia de Tortosa i d’Agramunt és molt rica i variada, per la qual cosa vàrem triar un producte que fos prou representatiu de cada un dels nostres pobles.

La Maria va triar EL TORRÓ D’AGRAMUNT, que tothom coneix i ha menjat alguna vegada.

Jo vaig triar EL PASTISSET, que també és conegut arreu de Catalunya. Aquest dolç, en forma de mitja lluna, és una herència de l’estada del poble àrab a les nostres terres a l’Edat Mitjana. 

La Maria va anar a l’obrador d’una de les fàbriques de torró més productives d’Agramunt i li van explicar com es feia, tal com es pot veure al vídeo.

Jo vaig fer el mateix a Tortosa. Vaig visitar un dels forns més importants i em van explicar com s’elaboraven els pastissets. Per cert, els pastissets tradicionals, els de tota la vida, estan farcits de cabell d’àngel, però avui també se’n fan de crema, de xocolata, de taronja, de moniato...

Vam poder passar els dos vídeos on queda constància d’aquestes dues entrevistes.

Pel que fa a l’altre tema, a la veu del poble, la vam presentar en format de petites intervencions en vídeo on familiars i amics donen la seva opinió sobre on els agrada viure més, en una ciutat gran o en un poble petit. Anaven dient-nos avantatges i inconvenients de viure en un lloc o en un altre.

Com es va poder escoltar, hi ha opinions per a tots els gustos.

La sorpresa gastronòmica de la que parlava abans va venir al final de l’exposició del treball. La Maria i jo havíem pensat que estaria bé portar torró d’Agramunt i pastissets de Tortosa per a que tothom pogués tastar-los. I així ho vam fer.

D’aquesta manera tan dolça va acabar el nostre treball de territori.

Aqui us deixo el prezi que vam utilitzar per fer la presentació:

TERRITORI on Prezi

Reflexió

Jo, si he de dir la veritat, vaig quedar molt content de l’exposició del treball. Bé, no només de l’exposició, sinó de tota l’elaboració. La sintonia amb la Maria va ser total des del començament. Ens ho vam prendre molt seriosament, però també vam riure molt.

El treball de síntesi ha estat brutal. Disposar només de sis minuts per a explicar quatre coses et demana treballar a fons els conceptes que són importants i deixar de banda allò que no ho és.

També estic content d’haver utilitzat el Prezi, que hem conegut aquest curs, i el YouTube, com elements de suport indispensables.

En definitiva, estic content de tot. (Espero que la professora també ho estigui!!)

Què és un prezi?

ÚLTIMS TREBALLS DE TERRITORI

DESEMBRE

9 2010

Avui s'han acabat les exposicions de territori. 

Al llarg de totes aquestes exposicions, i fent una valoració general de totes elles, s'ha vist un gran treball darrera de totes elles. Hi ha hagut tantes exposicions com paladars.En algunes exposicions, el treball de recerca i de camp que hi havia al darrera ha estat brutal, hi ha hagut un gran esforç per aprofundir el tema que es treballava. També, pel que fa a les exposicions, han intentat ser emotives i sorprenents per tal de captivar al públic; és el que s'intentava fer, aprofundir amb temes concrets i poc extensos. I realment, crec que es va poder aconseguir, almenys, personalment, m'he quedat amb les idees claus de cada treball.

Crec que el treball realitzat ha estat més que satisfactori!

Les exposicions que han conclòs les exposicions han estat les següents:

Cristina Pinel i Carles Petanàs	La Costa Brava
Cristina González i Anna Lacambra	El zoològic de Barcelona
Laura Carrasco i Cristina Bustio	El territori de la Cocacola
Carmen Fortuny i Xavier Hernández	La Patum de Berga
Judith Palomar i Anna Cisneros	El Pantà de Sau
Anna Bernat i Natàlia Dike	El territori de les bruixes a Catalunya
Imma Vizuete i Anna Pleguezuelos	El "poble dels bojos"
Susanna Peidro i Margarida Penedès	Les llegendes del Pedraforca
Adara Puig-Serra i Jordi Berengué	Viure el foc

JCLIC

Jclic es una eina d'Internet que ens permet crear diferents activitats educatives en format digital.És un programari lliure programat amb la plataforma Java. Funciona en diversos sistemes operatius. Les activitats del JClic les podem anar adaptant al nivell dels nostres alumnes, depenen del seu nivell,seràn més fàcils o més difícils.

Hi ha tres programes difernts de JClic:

• JClic Author: per crear arxius JClic.
• JClic: per executar arxius JClic.
• JClic reports: per fer el seguiment dels alumnes.

Nosaltres vam fer tres activitats diferents:

1. Primer vam fer un trenca closques gràfic.
2. Un exercici d'assosiació text-text.
3. I finalment, un exercici text-imatge.

Passos que hem fet per crear les activitats, nosaltres hem utilizat el JClic Author:

1.  A la pestanya de "Projectes" escribim les metadades
2. Hem cercat les imatges que hem utilitzat per crear els exercici.
3. Hem escalat les imatges per a que es poguèssin pujar a l'aplicació.
4. Escollir la plantilla de l'activitat.
5. Anem a "Fitxer/Nou Projecte", i posem un titol a l'activitat, que no podrà tenir ni accents ni majúscules, ja que desprès el tenim que penjar a Internet. El nom sempre ha d'acabar amb "jclic.zip"
6. Anem perfilant l'activitat posant-li el color de fons, les imatges ( firals Bellvís, pluja, raig, núvol...), frases... que estan a la pestanya "Mediateca"     
7. Comprovem si funciona bé (obrint l'arxiu zip comprimit del JClic).

 Per crear una hem d'nar a nou fitxer, ja que sinó s'esborren les activitats que ja teniem fetes.

Desprès de crear totes aquestes activitats hem d'obrir el JClic a Fitxer/Obre fitxer.


La web de les activitats és la carpeta que nosaltres hem creat guardada en un disc dur.





Per pujar les activitats que vam crear al bloc, vam fer el segúent:

1. Vam fer una entrada nova al bloc.
2. Quan ja estem dins de l'entrada nova, anem a " Modifica l'HTML" i copiem el codi embed de les activitats del Jclic i llavors hem de substituir la frase per codi embed de les activitats.

Crec que és una activitat molt pràctica i molt bona per a l'aprenentatge dels nens. Crec que és una forma d'aprendre els conceptes diferent, en què els nens estan més motivats i concentrats quan realitzen aquestes activitats.

I pel que fa als professors, també ens facilita bastan la feina, ja que ens permet veure l'evolució que van fent els nens en el seu aprenentatge a través del JClic reports.

M'ha agradat molt conèixer, solament una mica, el funcionament i les activitats que podem fer i treballar al JClic.

Per tal de crear una carpeta JClic i publicar-la al bloc hem de:

1. Fer un esquema del que hem de fer.
2. Crear una carpeta on anirem posant tot el material d'aquesta feina.
3. Crear el JClic amb el JClic author.
4. Penjar-lo en un espai web. Nosaltres ho vam fer al blink/processos i contextos/web.
5. Linkar-ho al bloc. Copiant el codi i substituint "escriu aqui l'enllaç de l'activitat" per l'enllaç que surt al web on l'hem penjat.